Dia #45 Comencem amb música. Avui: Quan érem Kumbas

El terme Kumba s’ha utilitzat i s’utilitza sovint per anomenar un determinat espectre d’estil tant de vida com musical. El qualificatiu no sempre és únicament descriptiu i sovint porta afegit certa càrrega de sornegueria per part de defensors d’altres estils que consideren millors i que el valoren des de certa superioritat.

He trobat, fins i tot una definició:

Be. Hi ha gustos per a tot i per tothom. El que no es pot negar és que som hereus de molts d’aquells músics que ens van acostar moviments musicals d’arreu del món que d’altre manera no coneixeríem. Potser l’eclèctic Grup de Folk en va ser l’expressió més genuïna. Avui una mostra

EL dia que el vaixell vindrà

Dia #44 Comencem amb música. Avui Loreena McKennitt

Loreena McKennitt (nascuda a Morden, Manitoba el 17 de febrer de 1957) és una cantant canadenca, i intèrpret de piano i arpa amb ascendència escocesa i irlandesa. Actualment resideix a Ontario.

Els seus vuit discs d’estudi i els seus dos discs en directe la consagren com una intèrpret en l’univers de la música celta. Els seus discs Elemental i To Drive the cold winter away van marcar un abans i un després en la seva carrera musical.

Segons ella, la música és un mitjà de comunicació entre les diferents cultures i per deixar-ho encara més clar va gravar el disc The Mask and Mirror en el qual hi ha per exemple l’adaptació del poema que Sant Joan de la Creu escrigués després del seu captiveri a Toledo, La Noche Oscura del Alma (en anglès The Dark Night Of The Soul). Després d’aquell disc Loreena n’ha gravat uns altres tres: The Book of Secrets (1997), Live in Paris and Toronto i An Ancient Muse, llançat el 21 de novembre de 2006.

Us deixem alguna de les seves cançons

Dia #43 Comencem amb música. Avui Status Quo

Status Quo es una banda británica de rock fundada en Londres en 1962, por el vocalista y guitarrista Francis Rossi y por el bajista Alan Lancaster. Tras algunos cambios en su alineación y luego de presentarse con diferentes nombres, debutaron discográficamente como Status Quo en 1968 con el sencillo «Pictures of Matchstick Men».

Con más de cincuenta años de historia desde su fundación en 1962, Status Quo ha tocado una infinidad de subgéneros musicales. No obstante, mayormente son conocidos por su boogie rock, que se ve en canciones simples con ritmos de 4/4 y por el uso de tres acordes. Para mantenerse vigentes durante todos esos años, la banda exploró ciertos elementos de las tendencias musicales que surgían en cada década.

Nosaltres us deixem amb algun dels seus èxits més reconeguts. A moure’s vinga.

Dia #42 Comencem amb música. Avui Revólver

Revólver —rotulado en ocasiones como RevólveЯ— es un grupo musical español fundado y liderado por el músico y compositor madrileño Carlos Goñi.​ Tras su marcha de Comité Cisne en 1988,2 Goñi firmó con Warner Music un contrato discográfico bajo el cual comenzó a publicar trabajos con el rock americano como base musical. A pesar de mantener una formación primaria integrada por Rafael Pico, Sergio Roger y Jorge Lario en los álbumes Revólver y Si no hubiera que correr, Goñi planteó Revólver desde su inicio como un proyecto personal a modo de seudónimo bajo el que ocultar su nombre personal.​

Con la publicación de Básico, el primero en España basado en el formato MTV Unplugged de la cadena estadounidense, Revólver obtuvo un mayor éxito a nivel nacional al alcanzar el primer puesto en la lista de los 40 Principales con temas como «Dentro de ti» y «Si es tan solo amor».​ La publicación de El Dorado y Calle Mayor a mediados de la década de 1990 consolidaron a Goñi como un compositor de éxito nacional comprometido en la denuncia de desigualdades sociales como la discriminación racial.

Dia #41 Comencem amb música. Avui Alaska

«María Olvido Gara Jova, més coneguda com a Alaska (Ciutat de Mèxic, 13 de juny de 1963) és una artista, cantant, compositora, presentadora de televisió i ràdio, actriu, empresària i discjòquei hispanomexicana, ha estat una de les figures representatives de la movida madrileña. Defensora del moviment LGTB i dels drets dels animals, tal com va demostrar en una campanya realitzada per a AnimaNaturalis, on va ser imatge d’una protesta contra la tauromàquia.

Ha estat vocalista a diferents grups com Alaska y los Pegamoides, Alaska y Dinarama y, darrerament a Fangoria. Algunes de les seves peces han esdevingut veritables himnes de determinades èpoques de la història recent.

Una mostra

Dia #39 Comencem amb música. Avui Silvio Rodríguez

Silvio Rodríguez Domínguez (San Antonio de los Baños, Cuba, 29 de novembre de 1946) és un músic cubà, i un dels líders del moviment de la nueva trova cubana. És conegut per les seves lletres altament eloqüents i simbòliques.

Moltes de les seves cançons han esdevingut clàssics de la música llatinoamericana, com Ojalá, Playa Girón, Unicornio i La maza. L’ambigüitat d’algunes de les seves cançons de crítica social ha aixecat les sospites del govern cubà i dels grups d’exiliats cubans als Estats Units en diverses ocasions.

Us deixem algunes de les seves peces.

Dia #38 Comencem amb música. Avui Cançons Col·lectives

A aquestes alçades no hi ha cap mena de dubte que la música ha esdevingut un refugi i referent per a molts en aquests temps de confinament.

Un fenomen recurrent son les interpretacions col·lectives de cançons, ja sigui per una causa determinada, pel gust de fer-ho o per recaptar diners.

Aquests dies n’han sorgit una pila. Des d’aquí us convidem a compartir les que més us agradin en el benentès que això sols és una petita mostra. També em trobareu algun una mica més antic…

Som-hi!

Dia #37 Comencem amb música. Avui Gilbert O’Sullivan

Gilbert O’Sullivan és un cantautor irlandès, més conegut pels seus primers anys de la dècada de 1970: “Alone Again”, “Clair” i “Get Down”. Ha gravat 16 discos top 40, incloent sis cançons número 1, la primera de les quals va ser “Nothing Rhymed” del 1970.

DOncs això, en un dia plujós com avui una mica de nostàlgia, no?

Dia #36 Comencem amb música. Avui Genesis

Gràcies @VentdelNord

Bon dia Lopartaires.

Avui us vull parlar del segon disc en directe de Genesis ‘Seconds Out‘, grabat durant dos concerts a Paris el Juny de 1976 i 1977, és va publicar a finals de 1977.

Després de la marxa de Peter Gabriel per motius ‘personals’,el 1975 el grup va fer un càsting per escollir un nou cantant per al grup, però quan Phil Collins, que ja era el bateria de la banda, va cantar la cançó Squonk, el grup va decidir que Phil Collins era el millor candidat, així doncs, seria una decisió més que acceptada pels seus seguidors. Després de vàries gravacions en estudi van començar gira amb el resultat d’aquesta meravella de directe.

Formació de la gira i del directe:

Com podeu observar, no duien ni un ni dos bateristes, eren 3! No tocant alhora tots, però en algunes cançons si que hi havia duet de bateries.

Hi ha una curiositat en els quatre directes de la banda, i es que el primer tenia una paraula, el segon dues, el tercer tres i el quart quatre.

-Live, 1977

-Seconds Out, 1977

-Three Sides Live, 1982

-The Way We Walk, 1992

Bé, això serà un tema per un altre dia.

Personalment considero ‘Secodns Out’ un directe meravellós, la cançó ‘The Carpets Crawlers’ és simplement fantàstica, amb uns duets i cors de veus encissadors.

Aquí va l’enllaç del disc sencer.

Espero que us agradi, Salut, Rock i Confinament!😎