Dia #15 Comencem amb música. Avui Here Comes The Sun

Bon dia i bon diumenge. Avui comencem jornada amb un missatge inequívoc: Aquí arriba el sol de la mà dels intemporals The Beatles.

En el context actual no és només un cant a la primavera, és un cant inequívoc d’esperança. Que ens en sortirem i que això acabarà després d’un llar hivern.

Doncs res més. La cançó ja ho diu tot. Amunt!!

Dia #14 Comencem amb música. Volare

Avui que tenim els rockers descansant ens hem decidit per un clàssic d’aquells intemporals. Qui no ha taral·lejat mai l’èxit de Domenico Modugno?

Creiem que la cançó és del tot pertinent. Heu traduït mai la lletra?

“Penso que seguir somiant
ens farà avançar.
Et miro a la cara
i els ulls no et deixen de brillar.
Si venen mal dades, junts
obrirem les ales.
Que només hi ha mals vents
per a qui no sap on va.

Volare, oh, oh.
Cantare, oh, oh, oh, oh.
Que al cel jo el pinto per tu,
si lluites no hi ha res perdut”.

Us deixem algunes versions, començant, clar, per l’original del gran Domenico Modugno. A volar!!

La rumebra versió del grans Gipsy Kings

Una versió amb la lletra en català dels nostrats Buhos

I acabarem amb una versió del gran Andrea Bocelli

Dia #13 Comencem amb música. Avui Txarango

Txarango és un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, de Sant Joan de les Abadesses. 

Troben en l’esperit nòmada i llibertari del circ la inspiració necessària per a començar a parlar de Clownia, un lloc màgic on haurien anat a parar tots aquests artistes de carrer amb els quals havien crescut tocant a la plaça del Tripi

Sense cap mena de dubte aquests 10 anys de la trajectòria s’ha convertit en un grup de referència, especialment per al públic més jove, però no només per a ells. Tenen unes quantes cançons que han passat a formar part de l’imaginari popular.

Enguany han anunciat la seva retirada però caldrà veure com acaba afectant a la seva gira de comiat la pandèmia. Mentre us deixem un parell de les seves composicions.

Dia #12 Comencem amb música. Avui USA Rock Bands


DICKEY BETTS És un dels principals arquitectes i iniciadors del Rock «sureño», juntament amb The Allman Brothers Band a la fi dels anys seixanta amb els germans Gregg i Duane Allman, fabricant aquest Blues Rock subtil i enèrgic envernissat amb improvisacions de Jazz. Dickey Betts és un dels més grans guitarristes, cantant i compositor de l’història del Rock,
peça fonamental en The Allman Brothers, abans de la mort de Duane Allman.

Gràcies @sito

Us escric des de el 12è dia de confinament, per posar el meu granet de sorra i que sigui una mica més suportable per tots. #joemquedoacasa . Entre tots ho aconseguirem!!

Avui creuem l’Atlàntic i ens anem als EE: UU, parlarem de Dickey Betts (Allman Brothers),  ZZTop i Styx. Anem forts!!

DICKEY BETTS És un dels principals arquitectes i iniciadors del Rock «sureño», juntament amb The Allman Brothers Band a la fi dels anys seixanta amb els germans Gregg i Duane Allman, fabricant aquest Blues Rock subtil i enèrgic envernissat amb improvisacions de Jazz. Dickey Betts és un dels més grans guitarristes, cantant i compositor de l’història del Rock,
peça fonamental en The Allman Brothers, abans de la mort de Duane Allman.

Us deixo el tema «JESSICA»

ZZ TOP és  una de les bandes més estimades de l’blues rock i el hard rock d’Estats Units. Des de 1970, aquest power trio és un dels pocs que poden presumir de conservar als seus membres originals després de cinc dècades de carretera, Amb més de quatre dècades de carrera musical posseeixen dotzenes de discos d’or i de platí, sent una de les bandes més reeixides del sud de país nord-americà. La seva posada en escena amb ulleres de sol, barbes llarguíssimes i idèntica roba, els fa inconfusibles.

Com no, us deixo el tema «LA GRANGE»

STYX  és una banda de Rock Progressiu / Hard Rock / Power Ballad  nord-americana formada a Chicago el 1961  És la primera banda musical que va aconseguir  tenir-ne quatre  àlbums triples de platí consecutius. Destaca el seu excel·lent  guitarrista  Tommy Shaw!

Us deixo el tema «RENEGADE»

 

A gaudir-los!!

Feu cas i cuideu-vos molt!!

Dia #11 Comencem amb música. Avui Groundation

Gràcies Vent del Nord

L’altre dia us vaig posar un tema d’aquesta banda, avui us faig un bon resum.

Groundation és una banda de ‘roots reggae’ de Sonoma, Alta Califòrnia. Es va formar el 1998 per Harrison Stafford, Marcus Urani y Ryan Newman. Amb l’unió de Stafrod amb Kris Dilbeck el 1999 funden la discogràfica ‘Young Tree Records, on graben el seu primer disc, ‘Young Tree’.

El nom de la banda prové de la idea d’estar tots a un mateix nivell (Ground-Sól) i, des d’aquí poder aprendre com iguals, sense existir jerarquies o classes socials (m’encanta!).

Val destacar que aquesta banda utilitza en la gran majoria dels seus temes l’estil de percussió ‘Nyabinghi’, el que s’utilitzava a les assemblees religioses rastafaris grounations (de ground, sòl i nations, nacions) basant-se la filosofia de la igualtat entre tots.Sobre el seu estil també es pot dir que la banda conté molta influència del jazz en la execució dels seus instruments de vent.

A l’any 2000 se sumen a la banda David Chachere, trompetista de jazz, Kelsey Howard, trombonista, i el percusionista Paul Spina el 2001, amb aquestes noves incorporacions van passar a ser una mena de ‘mini big band’ de Reggae amb molts tocs jazzístics, la formació actual son 9 components.

Tenen un total de 12 discos editats.Us deixo un petit tast i espero que ho gaudiu

Una Banda de Bon Rotllo, Bones Vibracions i Millor Música

SALUT LOPARTAIRES! 😎

Dia #10 Comencem amb música. Avui Oh Happy day

Avui xuclem de la Wikipedia:

“Edwin Reuben Hawkins (Oakland, California; 18 de agosto de 1943-Pleasanton, California; 15 de enero de 2018)1​ fue un cantante, pianista y compositor estadounidense de música góspel y R&B, ganador de varios premios Grammy. Además es reconocido como un destacado compositor, pianista, arreglista y maestro de coro en iglesias. Se le considera uno de los músicos pioneros que abrieron paso a la conformación del gospel contemporáneo urbano.

Él y su banda, los Edwin Hawkins Singers, son especialmente conocidos por su arreglo de un himno cristiano llamado «Oh Happy Day» (1968), el cual se incluyó en la lista de la RIAA de las mejores canciones del siglo xx.”

Possiblement sigui una de les cançons més versionades de la història.

Avui hem decidit deixar-vos la lletra perquè pogueu anar fent karaoke a casa i algunes versions que ens han agradat.

Oh happy day (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When Jesus washed (when Jesus washed)
He washed my sins away (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)He taught me how to watch, fight and pray, fight and pray
And live rejoicing every, everydayOh happy dayHe taught me howOh happy day (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)

La original

Aretha Franklin

Anthony Brown w/ FBCG Combined Choir

I la versió de pel·lícula

Dia #8 Comencem amb música. Avui Steven John Wilson

Avui parlem de Steven WIlson. Gràcies Vent del Nord

Steven John Wilson, Londres 3 de novembre 1967, es un músic i productor.

Actualment un artista en solitari, es va donar a conèixer per ser el fundador, vocalista i compositor de ‘Porcupine Tree‘.

Ha col·laborat amb bandes i músics com Opeth, King Crimson, Jethro Tull, Orphaned Land, Pendulum, XTC, Anathema, etc.

Steven es un autodidacta, productor i enginyer d’àudio apart de multinstrumentista. Fusiona influències de cine i literatura amb un estil que denomina ‘Rock Conceptual’, comparant els seus àlbums musicals amb veure una peli o llegir una novel·la.

Les seves influències musicals son extremadament diverses, des de la psicodèlia, la electrònica, ambiental, pop i fins i tot el metall extrem. Una mena de bipolarisme musical i creatiu. Les seves lletres solen tractar temes tristos i ocasionalment son crítiques socials i a la tecnologia moderna.

Els seus concerts, toca sempre descalç, son molt esplendorosos, amb so quadrafònic envolvent. Ha estat nominat a 4 premis Grammy, dos d’ells amb ‘Porcupine Tree’, una com a solista i la darrera amb ‘Storm Corrosion’.

L’any 2015, el seu disc (una meravella) ‘Hand Cannot Erase’ va rebre 3 premis als ‘Progressive Music Awards‘, la qual cosa va dur a anomenar-lo per la BBC com el ‘Rei del Rock Progressiu’.Ha arribat a estar denominat junt a Porcupine Tree, com la ‘Millor Banda que Mai Has escoltat’

Us deixo un petit tast d’aquest Geni.


Que Ho Gaudiu!(a última hora he trobat un concert sencer de 2015….OHHHHHH!!!)

Dia #7 Comencem amb música. Avui Genesis

Gràcies Sito

Us escric des de el 7è dia de confinament, per posar el meu granet de sorra i que sigui una mica més suportable per tots. #joemquedoacasa . Entre tots ho aconseguirem!!

Avui parlaré  d’una de les millors bandes de rock simfònic de la història…GENESIS.La seva primera formació estava formada  (1970-1975) per Peter Gabriel (veu i flauta), Tony Banks (teclats), Mike Rutherford (baix i guitarres), Phil Collins (bateria i percussió) i Steve Hackett (guitarra líder). Per al meu gust, va ser l’etapa de màxim esplendor del grup, moment en el que treien la cançó Supper’s Ready del disc Foxtrot, considerada per alguns crítics com una de les cinc millors cançons de rock progressiu de tots els temps.

Desprès de molts canvis, habitualment de músics que ja venien del rock simfònic com  Bill Bruford (Yes, King Crimson), a la banda s’afegeix el bateria de Weather Report , Chester Thompson, conformant amb, Phill Collins, Mike Rutherford, Tony Banks i Daryl Stuemer, el grup definitiu fins que a l’any 1998  posen punt i final a la seva historia, tot i que van fer una gira a l’any 2007 i preparen una per al 2020 amb un Phill Collins que ja no toca la bateria per problemes a l’esquena!

Com que totes les composicions de GENESIS de l’época Gabriel, son molt simfòniques és a dir per a «fans incondicionals de GENESIS» o més ben dit «molt llarguetes» us deixo el vídeo del tema ABACAB, gravat a l’any 1981.

A gaudir-ho!!

Feu cas i cuideu-vos molt!!

Dia #4 Comencem amb música

Entre els “lopartaires” tenim la gran sort de tenir gent que sap, i molt, de moltes coses. De meteo, de planetes, de manualitats, de fotografia, de munyanyes, i de moltes coses més. És un privilegi!

Cada dia, gràcies als amics @sito i @VentdelNord, l’encetarem amb música. Musica de la bona, d’aquella que mai passa i sempre ens emociona.

Som-hi! Avui toca Pink Floyd. Learning to Fly. Us sona?